BR098 fetus 300

 

Crèdits

L'epicentre del fangar ha estat enregistrat entre el Teatre de Bescanó i el pis d'en Joan Colomo, entre desembre de 2016 i febrer de 2017. El disc ha estat produït i mesclat per en Joan Colomo (la llevadora), enregistrat per en Lluís Ferrer i en Joan Colomo i masteritztat per en Víctor García a Ultramarinos Costa Brava.

Fetus són l'Adrià Cortadellas (patró biològic) i en Lluís Català i en Jordi Anticó (tutors legals). A l'àlbum fetal també hi col·laboren en Natán Arbó al baix,

en Guille Caballero als teclats, en Joan Colomo i la Martina Borrut a les veus

i en Genís Bou al saxo.

Gràcies a Joan Colomo, Alícia Rodríguez, Adrià Vergés, Natán Arbó, Lluís Ferrer, Guille Caballero, Genís Bou, Martina Borrut, Oscar Martorell, Inés Martínez, Alma Colomo, Alba Badell, Paqui Gómez, Àlex Boix, Helena Delgado, Cristian GQ, Miquel Matas, Christian Esteve, Isabel Andreu, Marta Andreu, Badreix Tarragó, Àvia Neus i la família Cortadellas. A la Fonda Pilar, al Bar la Paz, al Teatre de Bescanó, a la Granja d'Ermedàs, a Bankrobber

i a Canapost (punk). Sense gelatina no hi ha revolució.

 

Nota de premsa (2017)

Fetus, la nova banda capitanejada per Adrià Cortadellas (Sanjays), desembarca amb força a l'escena garatgera catalana. La producció de Joan Colomo o la col·laboració de Guille Caballero (els Surfing Sirles) apunten alguns lligams ancestrals amb sospitosos habituals del gènere. Les lletres descarades abracen la ironia i el sarcasme per narrar la quotidianitat amb frescura i immediatesa, o explorar conceptes des d'una certa abstracció, reservant sempre algunes pistes perquè l'oient acabi de completar la línia de punts. I embolcallant-ho tot, un cuirassat rítmic trepidant de riffs de guitarra, jocs de veus i teclats, amb la mirada posada en les melodies i en la ferma determinació de regirar cossos i ànimes.

FETUS: LA GESTACIÓ

L'Adrià Cortadellas (veu i guitarra) estava embarassat i volia ser pare, però no podia educar un fill tot sol: necessitava un parell de progenitors més i va formar una família amb en Lluís Català (bateria) i en Jordi Anticó (guitarra). Fetus va passar a ser una família baixempordanesa amb tres tutors legals que ja tenien experiència en el món de la paternitat, amb projectes com Sanjays, 13th Magic Skull o Educators.

Vet aquí que l'Adrià, el pare biològic, tenia un grapat de cançons de punk rock de garatge escrites en català, i van decidir portar-les al món, educar-les i enregistrar-les al Teatre de Bescanó, amb en Joan Colomo fent de llevadora (producció i mescla), amb en Lluís Ferrer fent d'infermer (gravació) i en Víctor García fent la revisió postpart (masterització) a Ultramarinos Costa Brava.

A dins la placenta també hi han passat en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo. Des del març del 2017, el Fetus ja fa gemecs en públic i en directe. Pel 24 de novembre han programat el part del seu primer disc: L'Epicentre del Fangar. Canapost-Punk i bon gèneru.

 

Lletres

L'epicentre del fangar

Mal vist, et controlen

 

Mal vist, diu que ho proves

 

Mal vist, no et pots escapar

 

Cap risc, si les toques

 

Cap risc, ho provoques

 

Cap risc, torna a començar

 

Venim del fons, de més enllà, som clavegueres

 

Revolució per emportar, som clavegueres

 

Som l'epicentre del fangar, som clavegueres

 

Propagandisme vilatà, som clavegueres

 

Som claveguera que grinyola

 

Un residu a la cassola

 

Venim del fons, de més enllà, som clavegueres

 

Revolució per emportar, som clavegueres

 

Som l'epicentre del fangar, som clavegueres

 

Propagandisme vilatà, som clavegueres

 

Crònica accidental a l'exili

 

Tancats a la cova, el rellotge aturat

 

No venen de cap escola, són la fraternitat

 

Si la rutina grinyola, el refugi és sagrat

 

La veritat no els importa, és qüestió de ...

 

Utopia estancada, reclusió de corral

 

Diu que hi tens la mà trencada, però qui trenca fa mal

 

Saps molt bé que si rius l'últim, és que l'altre ha marxat,

 

La veritat no els importa, és qüestió de prioritats

 

El futur no els importa, és qüestió de prioritats

 

Submergits a la violència d'una vida virtual

 

Convivint amb les cadències, l'escenari habitual

 

Enregistren els fonemes de l'etern cul de sac

 

La veritat no els importa, és qüestió de ...

 

Realitat alternativa vers caiguda abismal

 

Quan la consciència fluixeja, l'abstèmia no cal

 

L' anarquia és relativa quan estàs exiliat

 

La veritat no els importa, és qüestió de prioritats

 

El futur no els importa és qüestió de prioritats

 

La veritat no els importa, és qüestió de prioritats

 

I el present no els importa, és qüestió de prioritats

 

Edulcorants

 

Diu que sovint jugava a fer de bruixa

 

Tants encanteris cuits de mode vil

 

Però passa el temps, aquell caliu afluixa

 

Sempre fidel al seu propi estil

 

Cinc cullerades de rancúnia amarga,

 

Tossuderia i odi edulcorat

 

Autoconsum vist amb metxa llarga

 

Fins a comprendre que això s'ha acabat

 

A l'objectiu, dia a dia fem la viu-viu

 

Penja roba estesa mentre estem sopant

 

A l'objectiu, dia a dia fem la viu-viu

 

Cal que neixin flors de Bach a cada instant

 

Indiferència ben fossilitzada

 

Massa pilotes dins el seu balcó

 

Mala energia, esperits i garses

 

Cap logaritme dona la raó

 

Quan l'existència no és com esperava

 

El voluntari paga els plats trencats

 

Quan els Romeus van baixant de l'estrada

 

Es passa pàgina sense pietat

 

A l'objectiu, dia a dia fem la viu-viu

 

Penja roba estesa mentre estem sopant

 

A l'objectiu, dia a dia fem la viu-viu

 

Cal que neixin flors de Bach a cada instant

 

Delícies i meravelles

 

Ja ha ressonat la vuitena campana

 

Ella té els llençols enganxats

 

Amb els cabells que li tapen la cara

 

Un nou dia ha començat

 

I quan et tinc al meu costat

 

Brindo a la casualitat

 

Si no sabem on som,

 

Agafem-nos de la mà

 

No sabem on anem,

 

El camí ens hi portarà

 

Perdo el senderi amb la seva mirada

 

Embogeixo amb el seu cos

 

Rebolquem-nos una altra vegada

 

Ja hi tornem a ser pel tros

 

I quan et tinc al meu costat

 

Brindo a la casualitat

 

Si no sabem on som,

 

Agafem-nos de la mà

 

No sabem on anem,

 

El camí ens hi portarà

 

Les musaranyes

 

En un suburbi, al sud de la localitat

 

Apugen persiana pels clients assedegats

 

Però que bonic que hauria estat

 

Dins la taverna hi ha filòsofs i botxins

 

El farmacèutic ven pollastres als veïns

 

Però que bonic que hauria estat

 

I que preciós que hauria estat

 

Benvinguts això és la Pau

 

Escolti, miri, digui, hola, què tal?

 

Benvinguts això és el Bar la Pau

 

Ningú va dir que això us faria esclau

 

De l'extraradi arriben tots els pelegrins

 

Amb teories per poder canviar els destins

 

Però que bonic que hauria estat

 

I que preciós que hauria estat

 

Benvinguts això és la Pau

 

Escolti, miri, digui, hola, què tal?

 

Benvinguts això és el Bar la Pau

 

Ningú va dir que això ens faria esclau

 

Modus inoperandi

 

Llibertat per mirar a un altre costat

 

Quan la realitat té regust esbiaixat

 

Covardia sense complicitat

 

I em pregunto, què ha passat?

 

Si la jugada és bruta esquiva amb facilitat

 

Laberints confusos, vagues prioritats

 

Influències dòcils, alta passivitat

 

I em pregunto, què ha passat?

 

Ministeri d'inactivitat

 

Vista grossa i mots encreuats

 

El sol escalfa, ja es pot pujar al terrat

 

Crítiques fonamentades al safareig privilegiat

 

Veritats passatgeres amb versatilitat

 

I em pregunto, què ha passat?

 

Que diguin el que vulguin: plou sobre mullat

 

Ideologia adulterada per algun tòtem sagrat

 

Que la bola exploti amb amabilitat

 

I em pregunto, què ha passat?

 

Ministeri d'inactivitat

 

Vista grossa i mots encreuats

 

El naixement

 

Quan l'estiu acaba tot es fa feixuc

 

I el que més et cansa ara és el contingut

 

Qui no arrisca no pisca, saps bé que tens un tresor

 

Hem fet masses giragonses però ens hem de mantenir forts

 

Destensar la corda no vol dir temptar la sort

 

Diguin el que diguin, no estàs mort

 

Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor

 

I és que diguin el que diguin, no estàs mort

 

Un bucle embrionari és un camí difunt

 

Fas un pas reaccionari per anar més lluny

 

Pensen que nosaltres sempre estem gairebé a punt

 

I ara et fixes en els altres perquè ens veuen massa junts

 

Destensar la corda no vol dir temptar la sort

 

Diguin el que diguin, no estàs mort

 

Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor

 

I és que diguin el que diguin, no estàs mort

 

Gram de Gràcia

 

La primera vegada

 

Capità del vaixell

 

Amb la brisa que t'acompanyava

 

No calia ser un gat vell

 

Cap a dins, fa baixada, sí

 

Una gran novetat

 

El somriure es desencaixava

 

Adormit i mastegat

 

Víctimes del temps

 

Tendres i violents

 

Víctimes del temps

 

Ni bons, ni dolents

 

Dominat pels auguris

 

Desbordat d'esperit

 

Això ja no hi ha qui ho aturi

 

Al Raval, qualsevol nit

 

Un ancià que s'apropa

 

Un pergamí cargolat

 

L'aspiració que allunya la derrota

 

Que tremoli la ciutat!

 

Víctimes del temps

 

Tendres i violents

 

Víctimes del temps

 

Ni bons, ni dolents

 

Sidral diacrític

 

Quan les toxines encallen vides

 

Però com que te l'estimes, li dius mentides

 

I ara, quan la perds, no te n'oblides

 

I quedes immers en la partida

 

I diu que tothom en parla

 

Quan te n'adones i mous la fitxa

 

Veus que el temps no perdona i tot t'esquitxa

 

Mires al teu voltant i el món trontolla

 

Però ella mentrestant, cuina carn d'olla

 

I diu que tothom en parla

 

I que tothom ho diu

 

Es veu que la gent se'n cansa

 

Fa temps que insistiu

 

Potser junts però separats

 

Quan t'imagines a la deriva

 

És quan carregues les piles, canvi de vida

 

I ara, quan se'n va, la persegueixes

 

Torna-ho a intentar amb les mateixes

 

I diu que tothom en parla

 

Oda cerebral

 

Encallat en remuntar, commoció cerebral

 

Al bell mig de l'oceà, un refugi terminal

 

Obviant tota l'obvietat, commoció cerebral

 

No hi ha crèdit, ni mercat, un refugi terminal

 

Ara és quan començo a despertar

 

Del coma profund i nuclear

 

Ja fa massa mesos de l'ocàs

 

Dins un laberint i amb antifaç

 

Com un dia sense pa, commoció cerebral

 

Sense alè per escalar, un refugi terminal

 

Defugint la voluntat, commoció cerebral

 

Un calendari avinagrat, un refugi terminal

 

Ara és quan començo a despertar

 

Del coma profund i nuclear

 

Ja fa massa mesos de l'ocàs

 

Dins un laberint i amb antifaç

 

Bomba atònita

 

La corrent del riu et porta i tu vas fent el mort,

 

Però quan el camí s'esborra ja has perdut el nord

 

Res és blanc ni res és negre, l'horitzó es veu gris

 

I supliques un incís

 

S'ha acabat el vell aval

 

Qui sap si això és el final?

 

Saltes des del tren en marxa, dubtes del destí

 

Ofuscat, res es descarta, és difícil de pair

 

Caminar a sol i serena per aquest paratge estrany

 

I tal dia farà un any

 

S'ha acabat el vell aval

 

Qui sap si això és el final?

 

La fred aixeca les pedres, el llit es fa més gran

 

Ara és quan les nits amargues pesen a l'instant

 

Vas passant els dies intentant trencar l'envà

 

Per poder tornar a arrencar

 

S'ha acabat el vell aval

 

Qui sap si això és el final?

 

 

 

Vídeos