Crèdits

Veus, baix elèctric, sintes, bateria, teclat, tècnic de gravació, mescles, màstering i concepte espiritual: Dalmau Boada
Gravat als estudis Mamarra i estudis de Ca la Cari (Riells del Montseny) entre principis i mitjans de 2012
Disseny gràfic: Manel Donada
Pau Orri: Trombó a "mAHAVE"

Vull dedicar especialment aquestes cançons a Jordi Espinach, Daniel Ferran, Andreu Comtal i, sobretot, a l'estimada Cari.
Gràcies a Pau Orri, Lolo i Bankrobber. Gràcies a l'Existència i a les aventures que presenta! Gràcies a tu també!

 

 

Nota de premsa (2012)

Ha solcat mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, i ara Mau Boada se centra en el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al•lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ.

Després de la bona rebuda del disc ”Endavant continu”, ara presenta un EP heterodox i viatger on destaca el tema titular, “Elèctric mustela”. Es tracta d’una píndola de rock lisèrgic que en Mau ha enregistrat per primer cop, tot i que els habituals dels seus concerts la conèixen de sobres i la viuen com un moment àlgid. “Samarreta negra, pantalons de pana, veig una mustela, nanananana!”.

Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que al Montseny o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il•luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure i que enguany s’ha passejat per mil escenaris, des del Sónar fins a l’Optiums Primavera Sound.

“Elèctric mustela” es presenta en una edició limitada de 50 samarretes amb descàrrega digital del disc.

 

Lletres

Elèctric mustela

Samarreta negra
Pantalons de pana
Veig una mustela
Na na na na na na

 

 

Imatges en viu

Elèctric mustela