BR078 Heraclito 300

 

Crèdits

CARA ESPERIT!

Dalmau Boada: GTR elèctrica, GTR clàssica, baix, bateria, telèfon mòbil, efectes, teclats, veu, elements percutius.

Dani Farran: Percussions a "El Valle De San Norberto" i "Samba II".

Kquimi Saigi: Moog a "JQZZ LQVQ .

Tots els temes gravats per Dalmau Boada a Ca La Cari (Santa Maria de Palautordera) l'estiu de 2015 excepte "Hola, Nit" que fou gravat a Ca La Cari (Riells de Montseny) un nit d'estiu de 2010.

El mix ha estat dut a terme per Dalmau Boada i Jonbi Belategi a Ca La Cari entre el juliol i l'agost de 2015.

Masteritzat per Yves Roussel.

Sentidíssims agraïments des del cor al noi Jonbi, el Dani i el Kquimi per la vostra dedicació i ànima en el projecte.

El noi Fernando Junquera, company d'aventures i de moments d'extrema inspiració i riure, amb qui s'ha gestat aquest disc, producte d'una llavor inicial... un somni / projecte dut a terme a aquesta realitat "física" si és que n'hi ha una.

A Bankrobber i La Castanya per la seva confiança i energia!!!

A tu també!!!!!!!!!!

Agraïment al fet d'estar viu i poder experimentar aquest univers.

"El Valle de San Norberto" és el títol d'un capítol del llibre "Rodolfo Belmonte", escrit pel meu germà Arnau Boada. A ell també li dedico aquestes cançons.

CARA NEGRO

Todos los temas grabados por Dalmau Boada en los estudios Calacari (el Montseny) en agosto de 2014 y mezclados en julio de 2015 en el mismo lugar y por la misma persona, con ayuda de Fernando Junquera. Excepto "Barras y estrellitas", grabado por Pablo Peiró en los estudios Sountess en diciembre de 2012 y mezclado por Dalmau Boada en julio de 2015. Arreglos de piano y metales grabados por Jordi Soriano. Manolo Iranzo (trombón) y Sergio Renovell (trompeta)y Jordi Soriano (piano). Masterizado por Yves Roussel.

Todos los temas compuestos e interpretados por Fernando Junquera.

Gracias fluidas a Xavi, Laura, Martina , Grau, Nocturn, Oscar Barras, Araceli, Esther (Me and the Bees), La Castanya, Bankrobber.

 

Nota de premsa (2016)


Després de viure junts moltes hores de furgoneta i mil batalles a l'escenari, ja començava a ser hora que Dalmau Boada i Fernando Junquera (Esperit! i Negro, si ho preferiu) es decidissin a compartir també un trosset de plàstic rodó d'aquells que anomenem discos. Un disc anomenat "Heráclito" que comparteixen com bons germans: una cara per cadascú, però marcades totes dues per un ADN comú de màgia i complicitat. Un trip experimental en tota regla, carregat de folk al·lucinogen i els sons més calidoscòpics i imprevisibles. Només de juxtaposar-los, els poders còsmics d'en Fer i d'en mau reaccionen, es fonen i es multipliquen. I és que fins i tot composant i gravant a 300 quilòmetres de distància, hi ha alguna cosa en l'essència de cadascun d'ells que es cola en la música de l'altre, en un feliç procés de contaminació. No hi ha dubte que són dues de les personalitats més interessants de la psicodèlia mediterrània i, després de forjar-se en mil projectes col·lectius i personals, ara ataquen junts i a la vegada. Ja ens ho adverteixen des de les notes interiors: "Heráclito " causarà en tots nosaltres un retorn a la fe en la humanitat. Amén.