Crèdits

Els Surfing Sirles som:
Guillem Caballero: teclats, veus, coros, claus, melòdica, palmes, panderetes. Va mossegar una cotna.
Oriol Caballero: guitarra elèctrica, coros, guitarra espanyola, palmes. Va fer de Flowers.
Xavi García: bateria, pandereta, coros, maraques, palmes. Va picar una xibeca.
Martí Sales: veus, guitarra elèctrica, coros, palmes. Va obrir una porta.

Col·laboracions:
Vents a Montseny: Genís al saxo, Andrés a la trompeta i Sidru al trombó (cortesia de The Gramophone Allstars)
Coros pertot arreu: Joan Colomo. Coros a La gravetat: Maria Rodés.
Diatriba a Vols rock’n’roll? Puesté!: Roger Peláez.

Música i lletra de totes les cançons: Els Surfing Sirles,
excepte I Feel Love, de Summer/Moroder/Bellotte:
Gravat i mesclat durant 10 dies el juny de 2011 als Ultramarinos
Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols per Santi Garcia i Joan Colomo.
Produït per Santi Garcia, Joan Colomo i Els Surfing Sirles.
Masteritzat per Víctor Garcia.

Fotos: Laura Crehuet.
Dibuix: Roger Peláez.
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.

 

Nota de premsa (2011)

Els Surfing Sirles seran recordats molts anys com els protagonistes de l’actuació més incendiària de la història del popArb. No va tenir lloc en cap gran escenari, sinó en un garito claustrofòbic, petat de gent i a temperatura d’ebullició, a altes hores de la matinada. Aquella nit, les persones volaven per damunt els caps, acostant-se perillosament als ventiladors, intentant seguir el ritme frenètic que marcava la banda. Els que hi eren són incapaços d’explicar-ho amb paraules. Els que no hi eren, ja n’han sentit parlar més d’una vegada.

Credencials com aquestes (perquè actuacions d’aquestes n’hi ha moltes, però la llegenda és la llegenda) són les que presenten ara, en el moment de publicar “Romaní, semen i sang”, el seu nou disc. Tal com explica a la contracoberta Miquel J. Foix, “finalment els ha quedat un disc molt maco. És perquè el duien molt assajat i perquè cada dia arribaven d'hora a l'estudi per aprofitar totes les hores”. Un disc molt maco on tornen a posar a prova els límits del rock’n’roll. Actitud. Soroll. Derivacions psicodèliques. Moltes idees. Arts poètiques. Canallisme il•lustrat i sentit de l’humor.

Els Surfing Sirles són Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i veus), Oriol Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria). El disc l’ha produït l’habitual Joan Colomo, l’ha enregistrat Santi García a Ultramarinos Costa Brava i s’ha viscut intensament al bar del costat.

 

Notes interiors del disc (2011)

"Abans no seguiu endavant, pregunteu-vos per què esteu llegint això. Potser la vostra imaginació, empesa per la morbositat i la curiositat, espera trobar una mica més de concreció al que el títol "Romaní, Semen i Sang" li suggereix. Ho sentim, però la vostra imaginació haurà d'emprendre aquesta aventura sense guia. Potser, en canvi, simplement us agraden Els Surfing Sirles. En aquest cas esteu perdent un valuós temps d'escolta llegint el que, després de tot, no és més que un text d'encàrrec per omplir espai. Perquè l'important, no en dubteu pas, és escoltar el disc. Finalment, hi ha la possibilitat de que cerqueu informació susceptible d'estalviar-vos feina a l'hora d'escriure una crítica per la vostra revista o 'zine, o simplement per poder fer-vos els enterats davant les vostres amistats. En aquest darrer cas esteu de sort.

Els components del grup no es posen d'acord sobre si els ha quedat un disc més cohesionat i compacte o, anant més enllà i posant-li adjectiu a aquesta cohesió, més fosc que l'anterior. Si bé és cert que s'hi troba una certa profusió de visions apocalíptiques, no és menys cert que la major part dels nois no espera la fi dels dies en cap cas, tot i que potser sí la fi d'aquest món. D'altra banda, els temes d'aquest disc s'han composat en un lapse de temps molt inferior al dels de l'anterior, dos anys, però la varietat de registres estilístics és força similar. Així doncs, l'opinió dels músics resulta també irrellevant per la crítica musical, doncs no reflexa més que la seva vivència, totalment subjectiva, del periode de gestació del disc.

I, això sí que ho podem assegurar, aquesta gestació va començar ben d'hora: en Martí li va posar lletra a un riff que li voltava pel cap feia temps el dia que van quedar per ensenyar l'anterior gravació a les famílies vigatana i celonina a casa del Xavi i la Laura, i en va sortir "Montseny". Poc després, un Guille mig borratxo escrivia una lletra sobre Anunnakis a un bar de la Ribera mentre esperava un Uri cada cop més avesat als riffs byrdianencs (com es pot observar a "Peatge") i una munió de músics més per fer una interpretació de l'"In C" de Terry Riley al Fossar de les Moreres. El tema es diu "Gracias Por Su Visita" perquè és el que resava el tovalló sobre el que el va escriure. També podem assegurar que aquesta gestació ha acabat ben tard, al mateix estudi Ultramarinos Costa Brava on s'ha gravat, o més ben dit al bar del costat: allà els quatre Sirles, en la seva millor tradició, van refer completament una lletra excessivament gongorina sobre relacions amoroses, amb la decisiva aportació del Xavi, rondinaire impenitent però posseidor de la saviesa instintiva que proporciona el contacte amb la natura, als versos on quedaven empantanegats; el resultat és "La Gravetat".

Finalment els ha quedat un disc molt maco. És perquè el duien molt assajat i perquè cada dia arribaven d'hora a l'estudi per aprofitar totes les hores. És conya.

Miquel J. Foix

 

Lletres

Montseny

He vist salzes que s’envolen, he vist gorgs que ragen sang, he vist tantes meravelles aquí del Montseny estant. He vist fosques absolutes, del dimoni l’esvoranc. Aquí anem amb la fal·lera, duem l’infern a la sang. Som del Montseny, sardanistes amb jersei. Som del Montseny, xamanistes sense seny. He trobat donzelles negres refregant-se pels estanys, he fet ritus estrambòtics: romaní, semen i sang. He vist bruixes i dimonis en rotllana tots dansant, he vist a la vall secreta un gegant damunt d’un nan. Som del Montseny, xandalistes sense frens. Som del Montseny, anarquistes i senseis.

Watusi '65

Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de volar. Quan no hi ha por ni esperança acabes al Tres Tombs, quan no hi ha por ni esperança acabes al Rincón,quan no hi ha por ni esperança acabes a l’Azul, quan no hi ha por ni esperança acabes dalt d’una columna. Quan no hi ha por ni esperança acabes mort i inflat al port, amb una jaqueta de cuir on hi posa: Watusi ‘65.

Taxista

Bon dia, on vol que el porti?
A les xemeneies del Besòs.
Digui’m, vostè és de Logronyo?
Sóc de Logronyo, sí senyor.
Diuen que avui hauria de ploure.
Ma dona va morir fa quatre anys.
Jo visc sol amb dues gosses.
Jo visc tot solet amb un caimà.
Taxista, com m’agrada el seu clatell.
Que li fa res si fumo?
Jo el que tinc és una fam de llop.
Sembla que ja clareja...
Conec un lloc on s’hi menja bé.
Que li agraden els carajillos?
I tant! I les gambes i els cigrons.
Doncs no triguem més, apa, som-hi.
Molt bé, fabulós. Per cert, i com et dius?
Aturi’s, vull estimar-lo fins al fons, a l’emissora l’Isaac Hayes, i vostè sense jersei.
Taxista, vull estimar-lo fins al fons,
més val que es tregui els pantalons,
i a l’emissora l’Isaac Hayes, amb els pitrams ben plens d’amor.

Anunnakis (Gracias por su visita)

Haureu sentit dir d’unes fes ancestrals i de religions amb solera que afirmen que d’aquí a un parell o tres d’anys tot s’esfondrarà. Qualsevol indret de perquí i de perllà fotrà un pet electromagnètic,
el cel serà boira i el mar bullirà, tot s’esfondrarà. Els amos del món s’han fet l’orni del tot, no escolten les sàvies estrelles. Que facin més guerres i plans de pensions, ja s’ho trobaran. Suècia, Xina i la veïna, tot a dar pel sac. Però si al final no passa res, U2 treurà més devedés. I si al final no passa res no ens desfarem d’aquest merder. Anunnakis us esperem, sense valtros què farem? No sigueu com la grip A, que al final ens va fallar. Anunnakis ens és igual si sou d’Urà o de la Bisbal. Anunnakis no trigueu, us esperem al cap de Creus.

Peatge

A l’autopista, de matinada, entre Navarcles i el no-res, hi ha sis cabines il·luminades,sis carrils buits, i què hem de fer? Ningú passa, ni motos ni cotxes, només se sent entre els arbres el vent. No passa ningú, i com bufa el vent, ja n’estem ben farts, no sé què farem. A l’autopista, de matinada, brilla la lluna, fa una llum rara. Hi ha sis cabines il·luminades, hi ha sis persones amb una idea clara. Tenim la Núria que mira en Ricard i en Ricard que mira en Josep i en Josep que mira la Tere, que mira la Marta, que mira l’Andrés. I alcen les barres, i els cotxes s’estrellen, i Abertis s’enfonsa, i cremen les alzines. Crema l’alzina i l’asfalt. La lluna brilla, és el senyal: la cendra no serà el final. Per l’autopista recremada passarem l’aixada.

Recomane tenebres

Gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits i arribarà l’Anticrist! Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. T’has perdut rere els turons, no hi ha sol, colors, ni res. Pensatiu xucles fonoll, ara s’acabarà el món. Passa un núvol cel enllà, l’ombra s’escampa pels camps. Es fa fosc, tot brilla més. Somrius i xucles fonoll, ja pot acabar-se el món. Veus un bosc tot d’aire encès, t’hi encamines a poc a poc. I ara què és el que vindrà després de la publicitat?

Tòniques i calendaris

Hi ha un exfotògraf que és sensacional, va amb els seus discos de Gràcia al Raval. És ben possible que no et digui pel nom. No et desesperis, que ho fa amb tothom. Vint fredperris dins l’armari, “ja te tinc el calendari”. Sísísísísí, sí! És tot un dandi, ningú sap com es diu, ni quant medeix ni on collons viu. Si les seves històries et semblen molt poc, furta un exemplar del Visines del rock. “Ja m’ha dit en Kevin Ayers que toqueu demà a Versalles”. Sísísísísí, sí! Calendaris. Guaita com balla, com balla iè-iè, com mou les cametes, sembla en Nureiev. Preserveració de l’art. Sísísísísí, sí!

Anunnakis (reprise)

Presidents i davanters, despediu-vos dels diners. Funcionaris, porcs, babaus, us hem de dir adéu siau. Prostitutes, pidolaires, volarem tots junts pels aires. Gent de borsa, literats, plegueu veles, s’ha acabat.Però si al final no passa res ja et pujaran més l’IPC. Buda, Al·là i Jesucrist, reseu pel vostre paradís. Flora, fauna i minerals, tranquils que ja ve el final. Boy-scouts i cosmonautes i aquells qui toquen la flauta. Aquí no es salva ningú, aquí no et salves ni tu. Però si al final no passa res darà pel cul la TV3, però si al final no passa res no ens desfarem d’aquest merder. Però si al final no passa res ja et pujaran més l’IPC, però si al final no passa res darà pel cul la TV3. Però si al final no passa res cremarem el món sencer. I si cremem el món sencer beneït infern, beneït cendrer.

La gravetat

Un nen cau del gronxador. La llum d’aquell estel llunyà. És una llei universal: quan un cau és que era a dalt. I no ens fa el pes però el pes ens xucla. És per la gravetat. Nou amb vuit metres per segon, és per això que gira el món. Newton té tota la raó. No, si ja m’ho ensumava jo. I no ens fa el pes però el pes ens xucla. És per la gravetat. I quan la poma cau al cap el dubte s’ha acabat.

 

Videoclips

Taxista

Montseny