Crèdits

Els Surfing Sirles érem i som:

Guillem Caballero, Oriol Caballero, Xavi Garcia i Martí Sales.
Gravat per Joan Colomo.
Masteritzat (2012) per Yves Roussel.
Disseny (2012): Ramon Ponsatí.
Dibuixos de Xavi Garcia i Edurne Gallego

 

Nota de premsa (2012)

"Pubilla de cuixa forta", "Esplai girls" o "Poble d'stars" són veritables emblemes del repertori dels Surfing Sirles, com sap qualsevol persona que hagi asistit a qualsevol dels seus incendiaris concerts. Fins ara, però, les gravacions d'aquests temes només havien circulat de forma pràcticament subterrània. Gravades originalment com a maqueta i posteriorment publicades al CD recopilatori de l'anomenat Tripartit Invertit, avui eren pràcticament introbables. Bankrobber recupera ara les set cançons seminals dels Surfing Sirles al vinil "Nedant en l'ambulància".

Tal com s'explica a les notes interiors, aquests temes "van ser enregistrats a un local d'assaig a Breda per en Joan Colomo el juny del 2006; són sis temes propis més una versió, i cadascun d'ells té una vida que paga la pena ressenyar". El més antic és "Esplai girls", que prové de la primera etapa del grup i inclou una coda final que és tot un símbol, aquell crit de "Fora catalans dels Països Catalans" que també presidia l'anomenat "Manifest sirlero". Llavors vindrien "Fricandó", "El meu avi", la versió de "Poble d'Stars" (original de Pepe Sales) i "Lourdes".

Els dos temes restants es van composar poc abans d'entrar a gravar. Un d'ells es podria considerar el gran clàssic d'aquesta etapa primerenca dels Sirles, "Pubilla de cuixa forta", amb la seva emblemàtica intro en clau sardana-hammond. "Ets andorrana, de nissaga ufana i bons malucs", li canten a l'heroïna protagonista. L'altre tema també està culminat per una sentència de calibre: "On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres".

Aquests set temes havien de ser una demo autoeditada sota el nom de "Nedant en l'ambulància", però finalment van acabar en un CD col·lectiu publicat per Carnús Records anomenat "D'aquí 100 anys no hi haurà alcaldes". A més dels Sirles hi participaven FP i El Mal Ja Està Fet, amb qui van compartir gira durant tot l'any 2007 sota la marca de Tripartit Invertit. "Fou una experiència que va marcar profundament als seus integrants i és difícil parlar-ne", es diu en les notes interiors del disc.

Ara, en publicar aquests temes en vinil, Els Surfing Sirles "volen posar a l'abast del gran públic el que varen ser els seus primers èxits a nivell underground intercomarcal, així com recordar i homenatjar aquella escena i el que va ser el Tripartit Invertit".

Cal destacar que, a més de les set cançons que formen l'EP original, en l'edició digital també s'inclou com a bonus la remescla que Guillamino va fer de "Pubilla de cuixa forta".

 

Notes interiors del disc (2012)


"Això que tens a les mans és la primera gravació sonora d'Els Surfing Sirles, realitzada exactament vuit anys després de la creació del grup, per bé que la formació estable amb certa rutina d'assajos i de composició (el que normalment s'anomena "prendre-s'ho de manera mínimament seriosa") comptava només uns quants mesos de vida. Aquests temes van ser enregistrats a un local d'assaig a Breda per en Joan Colomo el juny del 2006; són sis temes propis més una versió, i cadascun d'ells té una vida que paga la pena ressenyar.

El tema més antic, encara avui present al seu repertori habitual, és "Esplai girls". És l'únic tema propi compost a la primeríssima etapa del grup, que va durar exactament tres assajos i un concert.

Els següents per ordre cronológic són "Fricandó" i "El meu avi", compostos pel Martí i arranjats per l'Oriol amb una guitarra acústica a casa dels pares del segon durant una convalescència just abans de la segona etapa sirlera, que, com l'anterior, va durar uns pocs assajos i un concert. De la mateixa època, és a dir cap al tombant de segle, és "Poble d'Stars", adaptació d'un tema de Pepe Sales realitzada pels dos sirles esmentats amb la Lulú Martorell temps abans que l'Albert Pla publiqués el seu Cançons d'amor i droga.

El següent tema data del 2002, ja amb en Xavi com a bateria i amb un local on reunir-se per tocar versions sense més pretensions setmanalment durant uns mesos, fins que el local es va inundar i els seus gestors van fer fora el grup per impagament. Es tracta de "Lourdes", que podia arribar a durar deu minuts o més tranquil·lament. Els assajos eren quasi una mera excusa per desfogar-se els divendres amb l'afegit dels amics que s'apuntessin cada cop. Tot i així també van aconseguir tocar en públic un parell de vegades.

Finalment a les darreries del 2005 s'incorpora en Guillem i, ara sí, la broma esdevé quelcom semblant a un grup. Es centren durant sis mesos en els temes propis, deixant les versions de banda  i tractant de sonar mínimament compactes abans de tornar a tocar en públic, exactament a la inversa que fins llavors. Componen "Pubilla" i "On no hi ha sang", i cap al juny es veuen capaços d'anar a gravar durant dos dies als locals d'assaig de Breda. El resultat del que per la majoria fou la primera experiència a un estudi és el que estàs escoltant. En principi volien autoeditar-ho com a demo amb el nom Nedant en l'ambulància EP, però just després d'estrenar-se en directe sorgeix la possibilitat de fer un front comú amb FP i El Mal Ja Està Fet, grups als que uneix gran amistat i afinitat, sota el nom de Tripartit Invertit.

El Tripartit Invertit fou una gira intermitent per Catalunya i Euskadi, a raó de concert per mes, que va iniciar-se el 13 de gener del 2007 a Preixana (Lleida) i que va acabar al 8è Sugar Illegal Fest a Vic, el 15 de setembre del mateix any. Fou una experiència que va marcar profundament als seus integrants (no només els membres dels grups sino també els amics que els seguien pertot arreu) i és difícil parlar-ne, si en voleu saber més el millor és que llegiu l'entrevista creuada que es van fer per al fanzine online MMAMM.

Durant els nou mesos d'aventures tripartites van gestar-se vuit fanzines que s'entregaven amb l'entrada de cada concert (podeu consultar la col·lecció sencera) i un CD editat per Carnús Records, "D'aquí 100 anys no hi haurà alcaldes", avui pràcticament exhaurit. El Mal Ja Està Fet van gravar especialment per l'ocasió, però tant FP com Els Surfing Sirles van aprofitar el que tenien gravat fins llavors, en el cas d'FP els temes de la seva demo "Tot funciona igual", editada també per Carnús un any abans en CD-R; en el cas del Sirles la gravació de Breda. Fou així com aquests set temes varen veure la llum per primer cop l'estiu del 2007, un any després de ser gravats. El Mal Ja Està Fet es van dissoldre juntament amb el Tripartit Invertit, i FP continuen en actiu i millorant a cada gravació i a cada concert.

Amb aquesta edició Els Surfing Sirles volen posar a l'abast del gran públic el que varen ser els seus primers èxits a nivell underground intercomarcal, així com recordar i homenatjar aquella escena i el que va ser el Tripartit Invertit; i d'altra banda cel·lebrar el desè aniversari de la que avui és casa seva, Bankrobber. Sense uns i altres Els Surfing Sirles avui dia no només no serien qui són: senzillament no serien. Així, sense més."

Àngel Casas

 

Lletres

Poble d'stars

Noi, va dir-me l'alcalde / Para compte el què fas / Això és un poble d'estrelles / Això és un poble de stars / Fuig quan vegis tres velles / Que omplen el càntir a la font / Fuig quan vegis tres velles / Penja't o tira't d'un pont / Qui en gaudeix però no en disfruta / De tres branques semaleres / Portem sang a les senyeres / Som un poble de captius / Noi, va dir-me l'alcalde / Para compte el què fas / Això és un poble d'estrelles / Això és un poble de stars (Lletra i música: Pepe Sales)

Fricandó

Baixes al bar / a fer l'aperitiu / seus a la barra / beus una cervesa / tothom et mira / perquè fas cara de boig / però no pots esperar / per menjar-te el fricandó! / Surts rabent del bar / vas corrent cap a casa / esquives a la gent / per què et surt sang del nas? / sembla que per fi / arribes al menjador / enfoses les orelles / dins la cassola de fricandó / Oh com m'agrada la seva carn tendra / oh com m'agraden els seus moixernons / oh com m'agrada el seu suc sucós / oh com m'agrada el fricandó

Pubilla de cuixa forta

Oh pubilla / pubilla de cuixa forta / de cuixa forta i bons malucs! / Ets andorrana / de nissaga ufana i cos formós / i cuixa forta! / Em fas anar pel mal camí / no vull pujar tant a Caldea / ets la més bella del país / d'Andorra la gran masovera / I cuixa forta!

El meu avi

El meu avi està tot el dia a l'asilo / diu que ja no té ganes de caminar / serà perquè les infermeres el droguen / serà perquè s'ha fet massa gran / I gotta roll, I gotta roll, I gotta roll / Jo ja fa tres anys que estic al talego / i us dic que estic ben fart de tant follar / el que passa és que aquí no puc armar jaleo / i m'aixeco cada dia amb ganes de plorar / Diazepan, diazepan, diazepan i vi negre, i viagra! / Diazepan, diazepan, diazepan i viagra, i vi negre!

Esplai girls

Escolta nena, escolta bé! / això no és pas el que has de fer / perquè és estiu i tota cuca viu / però si no calles t'ofego en un riu / Esplai girls make me sick / I wanna kill…Esplai girls! / Al voltant d'un foc de camp / allí elles cantant / atraient-me com sirenes / volen que els hi talli les seves trenes! / Esplai girls make me sick / I wanna kill…Esplai girls! / Catalanets som i serem / Esplai girls! / Fora catalans dels Països Catalans!

On no hi ha sang

Tinc varicel·la / tinc un gripau / i moriré, doncs, / si s'escau /Vaig en tricicle / bec molt d'anís / i dormiré / en el pedrís / On no hi ha sang no s'hi fan botifarres

Lourdes

Som deu nens per aula en aquesta guarderia / tot el dia classes, tot el dia tonteries / ve la meva mare, em porta xuxeries / però jo ja no en vull, faig una rebequeria / Mare, ja no vull més xuxes / el que molen són els xutes! / Calen molts esforços per fer-se gran / i dir-li a la teva nòvia que no et peti més els grans / no cal que cada dia et prenguis un sedant / millor fot quatre polvos amb el veí del davant / Mare, ja no vull més xutes / porta'm, porta'm a Lourdes! / Mare treu-me, treu-me de Lourdes!

 

El disc i el seu context
Entrevista de Luis Hidalgo (2012)

 

Els Surfing Sirles poden semblar un grup de bocamolls, poca-soltes i estripats: personatges amb un sentit de l'humor esbojarrat moguts per la voluntat de fer soroll verbal i musical. I potser ho són, tot això. Però alhora hom pot veure que sota la pell del grup hi habita un sentit que ho qüestiona tot, una actitud vitalista, poc conformista i una visió social panoràmica que potser ells mateixos no valoren. No és que l'observador sigui més llest que el propi grup, és que, simplement, les coses es veuen d'una altra manera quan es mira des del perímetre.

Com tothom, els Sirles en tenen d'història, i els inicis d'aquesta es vinculen al disc que de fet va ser la seva primera obra, el disc "Nedant en l'ambulància", del qual parlem amb tres dels components del grup. Ah, i ha de quedar constància que una entrevista amb els Sirles no és un partit de tennis on les preguntes van i tornen en forma de resposta com si fossin una pilota: en una entrevista amb els Sirles el debat entre els membres de la banda està garantit i la bola sembla molt més aquella que rebota incessantment a l'interior d'un milió.

Quina impressió vau tenir quan Bankrobber us va proposar reeditar el vostre primer disc?

Uri: Ens ho vam pensar molt, no ho teníem molt clar. S'ha de dir que les cançons ja havien estat editades en un disc compartit amb dos grups més (FP i El Mal Ja Està Fet), amb els que vam formar el Tripartit Invertit. Era un col·lectiu d'amics vinculats a l'escena hardcore amb els que vam fer una gira, editàvem fanzines i formàvem part d'un secret, d'una escena tancada en si mateixa que només coneixien els amics i les persones més properes. I, és clar, editar ara el disc, un disc vinculat a un moment molt determinat de la nostra carrera, era com trencar la màgia d'aquell moment, era donar publicitat a un fet secret concebut per no ser conegut: treure-ho i  posar-ho a la venda trencava el secretisme amb el que les cançons havien estat publicades. Per això ens ho vam pensar tant.

I quin va ser l'argument que us va decidir favorablement?

Martí: Doncs que després d'editar el disc nosaltres vam continuar treballant i de mica en mica el públic va anar coneixent les cançons, es va assabentar del que havia estat el Tripartit Invertit i llavors volia les cançons tot i no formar part d'aquell moment ni detectar aquell secretisme. Volien tenir el disc, ja està. És per això que finalment hem acceptat editar-ho: aquell disc i les cançons ja no es podien trobar enlloc.

Guillem: I les cançons són bones.

Han estat molt retocades?

Guillem: Tan poc que només nosaltres ho notem.

I ara que torneu a sentir-les, què en penseu?

Uri: A mi em fa riure veure com les vam gravar. Se'm fa difícil pensar que hi ha gent que vulgui sentir-les. Quan les vàrem gravar semblaven l'hòstia, fregant la perfecció.

Martí: Jo crec que són els temes amb els que tinc més implicació emocional. Eren els primers temps, recordo com vam gravar les peces, em resulta difícil tenir una opinió distant sobre les cançons. Ara bé, no tinc la mateixa percepció que quan les van gravar, és clar.

"Poble d'stars", la peça que obre "Nedant en l'ambulància", és una cançó amb lletra de Pepe Sales. Veieu tan provinciana Catalunya?

Martí: Sí, Catalunya és molt de poble. Almenys aquesta és una sensació molt estesa entre els nostres amics que, és clar, no són catalans modèlics. Jo no sé si la resta de catalans tenen aquesta mateixa percepció. El cas és que Catalunya no és tan cosmopolita com presumeix, quan un català guanya qualsevol cosa ja estem traient pit i anem presumint. És veritat que el fet de tenir mar i port ens ha ajudat a no tenir la mateixa visió tancada pròpia d'altres llocs de la península, però vaja, que som molt de poble. Com diu la cançó.

Uri: A mi aquest rollo català de "que guais que som!" m'avorreix particularment, és molt pesat.

I "Fricandó" pot ser un avançament a l'actual onada costumista?

Uri: A mi és una de les que menys m'agraden del disc, tot i que quan vam fer la mescla era de les que més m'agradaven.

Martí: Jo crec que la cançó té un ganxo especial, potser per això és la que tots els meus nebots canten quan van en cotxe.

Uri: I no sé si recordeu que quan vam presentar aquestes cançons a Bankrobber va ser la que no els va agradar. De tora manera, tot i que no em mola molt, quan es diu de fer-la als concerts jo la gaudeixo molt.

Guillem: A mi el que em mola és la lletra.

I crec que la lletra d'"Esplai Girls" té història...

Uri: Està aprofitada d'un grup d'oi futbolero de Manresa que es reia de la resta de la penya oi. Recordo que tenien un mapa com el que fan servir els bascos per reivindicar que els presos tornin al País Basc, però amb el mapa de Catalunya i les fletxes cap enfora. Quan el grup es va desfer, vaig pensar que podíem fer servir la frase "fora catalans dels Països Catalans", i així va ser.

Recordo que als 80 hi havia un grup de Madrid, Séptimo Sello, que deia "todos los paletos fuera de Madrid"...

Martí: Aquí és més aviat que fotin el camp tots els guais. Que es quedin a Hollywood i ens deixin tranquils.

Per una banda tan física, natural i enèrgica com la vostra, el pas del temps és un argument que juga en contra o a favor?

Uri: El pas del temps potser ens fa més cínics, però al marge d'això ens veiem igual que llavors, amb la mateixa actitud. De fet jo crec que hem perfeccionat les intuïcions que teníem en aquella època.

Guillem: Jo no crec que degut a que les coses s'hagin posat socialment molt pitjor que llavors tinguem més fàcil perpetuar aquell ímpetu i salvatgisme. No crec que tingui relació. De fet, pots fer una cançó molt tranqui i mostrar un cabreig enorme.

Uri: Amb el temps estic agafant gust a dir les coses sense posar-me cafre, una mica com fer un caramel enverinat, que sembli una cosa i sigui altra.

Podeu ser percebuts com un poca-soltes, ho creieu un error de percepció?

Uri: M'agradaria que fos un error de percepció.

Guillem: Quan defineixes una banda defineixes els seus membres. És complicat. Jo crec, més aviat, que som impetuosos, no poca-soltes.

Uri: De tota manera hem de reconèixer que una mica gamberros sí que ho som. Tot sigui dit.

I quina es la intenció de fons de la banda?

Uri: És un debat que encara no tenim tancat.

Guillem: Amb l'altre disc van dir que érem canalles, i jo crec que no és veritat.

Martí: La forma de ser percebuts depèn del bagatge de cadascú. Per un rockero som una banda de rock, per un escolanet podem ser uns canalles.

Uri: El que jo intento amb els Surfing Sirles és explicar que la vida que fa ciutat a una ciutat, la vida subterrània, està desapareixent a Barcelona, que cada dia sembla una ciutat més morta. Tinc una altra intenció, i és evidenciar que malgrat totes aquestes cançons que parlen de baixar a comprar el pa i fer el cafè amb la xicota, cançons en les que sembla que no passa res,  jo crec que estan passant moltes més coses, i són coses molt fortes i crues.

Martí: No som dels que criden a la vaga general amb les lletres, però crec que amb les lletres, el so i l'actitud del grup es pot percebre la insatisfacció amb les coses que estan passant. No crec que tot sigui tan inocu i transparent com sembla escoltant determinats grups.

Us considereu més irònics o més cínics?

Martí: Jo crec que som més irònics, tenim molta càrrega de "cachondeo".

Guillem: Sí, però no oblideu que Panero afirmava que fins i tot la ironia marca una barrera de superioritat amb el destinatari de la mateixa. S'ha d'anar en compte perquè en cas contrari és fàcil posar-se en un pla de superioritat.

Martí: D'acord, però el sentit de l'humor és una eina molt útil i integradora. De fet, tots els artistes que m'interessen tenen alguna espurna de sentit de l'humor. El riure és molt sa. Allibera moltes endorfines.

I en un grup tan iconoclasta com el vostre, a què venen aquestes "poses" tan rockeres a l'escenari, aquesta implícita reivindicació de qüestions físiques lligades al rock més "machorro"?

Uri: El nostre to rockero prové del hardcore, un món estanc i tancat on tothom es coneix, on hi ha un contacte físic, la gent es tira pel terra. Tot aquest to catàrtic i fàcil prové del hardcore. Sóc hardcoreta fa molt de temps,  ja als 12 anys sentia el que jo volia sentir. No el que em donaven. I sí, l'assumpte de les "poses" potser sí és una contaminació del rock.

Més rauxa que seny?

Guillem: M'interessen el seny i la rauxa. De fet són dues cares de la mateixa cosa, són inseparables.

Luis Hidalgo
Barcelona, abril de 2012