BR086 300

 

 

Crèdits

Produït, gravat i mesclat per en Jordi Matas Domènech.
Música i lletres de Joan Pons Villaró.
En aquest disc hi han tocat: Jordi Matas, Ildefons Alonso, Artur Tort, Dani Comas i Joan Pons. Tots ells participen dels arranjaments.
Gravat i mesclat al Teatre de Ca l'Eril, Guissona, durant el gener i el febrer del 2016.
Masteritzat per en Jeff Lipton i la Maria Rice a Peerless Mastering, Boston, MA.
Disseny i art d'Eduard Vila.
Fotografies i art de Román Yñán.

Gràcies Jordi per ser tan màgic, tan viu i tan pacient. A l'Esther i a l'Ula. Al Ramon i la família Queralt: la vostra cabana fou un regal. A la impremta Daví i en Ramon Serra per les grans lletres. A la Mariona, l'Ovidi i la Caterina benvinguda! I a la mare i a la família per tot.

Gràcies als que escolteu música, llegiu, aneu a concerts i feu coses estranyes, heu nascut entre les pedres.

 

 

Nota de premsa (2016)

El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta "Per què es grillen les patates?" (2008), més tard reeditada en vinil. Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, "I les sargantanes al sol" (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de "Vol i dol" (2010). Després va reinventar-se amb "La figura del buit", doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, "La força", que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.

"La força" parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Transita per paisatges dolçament fantasmagòrics, alhora confortables i inquietants. Ens submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura. Tot el disc està presidit pel misteri. I poc a poc ens va donant claus que tan aviat condueixen a la resolució com ens obren nous enigmes. El Petit de Cal Eril ha après un secret i ens llança una invitació per per comprendre'l. I qui el descobreixi –ja avisem de bon començament- mai podrà tornar a ser el mateix.

El camí per arribar fins aquí no ha estat tampoc l'habitual. Després de l'aclamada gira de "La figura del buit", en Joan Pons portava un any llarg a la rereguarda, tocant la bateria amb Ferran Palau, enregistrant altres bandes al seu teatre-estudi. Sembla ser que per escriure aquestes cançons li va caldre tancar-se en una cabana en ple hivern. Allà, després d'uns dies de boira intensa i guiant-se només pel que podia escoltar (veus, sorolls...) o imaginar, les cançons van començar a brollar i el nou disc d'El Petit de Cal Eril va prendre forma.

Un cop tingué les cançons, va enrolar en l'aventura el productor i multiinstrumentista Jordi Matas (aliat clau en aquest projecte) i els habituals Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria) i Artur Tort (teclats). Junts han construït un disc cru, auster en elements però curós amb els detalls més mínims: es pot comprovar en una gamma de cançons que van del rock psicodèlic ("Els altres") fins a passatges extremadament íntims ("El plor", "El senyal") o moments més rítmics ("El salt", "El cor").

Aquesta cura es nota també en el concepte artístic de la carpeta, elaborat en col·laboració amb Eduard Vila i Román Yñán. Partint del Land Art experimental dels 70 i transportant les seves idees al cor de la Segarra, ens donen les primeres pistes per endinsar-nos al disc amb un codi de senyals fet de pedres, branques i miralls. "La força" es publica en tres formats -vinil, disc compacte i cassette- amb petites variacions visuals per cadascun d'ells.

Amb aquest nou disc, el Petit de Cal Eril ha fet un petit miracle i ens en vol fer partíceps. Que la força ens acompanyi.

 

Lletres

el cap

Obro els ulls
d'un sol cop
duc el cap
dalt d'un cos
és extrany
no és el meu


el senyal

Com s'explica aquest fum blanc
d'una foguera al camp
com s'hi arriba a aquest indret
cal seguir el camí fins dalt
qui s'amaga al cau
no reposa en pau
qui s'amaga al cau
no descansa en pau
he vist gent al sortir el sol
mengen fulles i se'n van
han passat pel meu davant
un s'atura
- em dic Joan.-
qui m'ho hauria dit
m'ets molt familiar
qui ens ho hauria dit
veig que ja te'n vas
d'un forat en surt un pal
ell l'agafa i fa el senyal
han fugit del meu davant
m'he girat en ni un badall
no els busquis pas
no els trobaràs
no els has d'esperar
ells sabran on vas

 

els altres

T'he obert el cor amb una closca
hi he vist un roc i una pansa
dins al teu cap
hi ha una poma
l'he mossegat
i és tan amarga
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
he tret el roc per veure què passava
no hi he vist més que una mosca
ha fet un vol al veure'm la cara
- jo foto el camp, hi fot tanta rasca -
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
cal dir qui som quan se'ns demana
vés a cagar, faig el què em dóna la gana

 

el punt

He arribat al lloc on el camí
es parteix en dos
un s'enfila amunt vora el riu
l'altre gira fosc cap dins al bosc
he arribat al punt on el destí
no em respon
ni sé quant de temps fa que hi estic
ni sé quant de temps hi restaré
ha caigut un llamp a mitja nit
ha partit un arbre que s'ha encès
he voltat les flames fins saber
el què vol dir.
"no sé com mirar-m'ho, clar com és"
-diu-
de fora estant


el plor

És un raig de maig
dins una tempesta
una pluja fina
ara et veig brillar
és un sol de març
que no vols mirar
ets dins la tempesta
però no et vols mullar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
jo no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig

que no tinc cap pressa
si no en vols parlar
és més fàcil seure
i veure'ls passar

que no fa cap falta
ja no et cal dir res
sinó fos la cara
que et deixés plorar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
ja no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig


el salt

Dóna'm la mà
entre els dos farem un salt
fins la cabana  
fins arribar al punt més alt

tens una força
mai a ningú faries mal
però si pertoca
pots arribar a ser mortal

dóna'm els ulls
per poder mirar
com tu em veus
no ho fas com el mirall ho fa

bufa'm la vena
que tinc incrustada al cap
deixa'm l'esquena
per a poder-hi arribar


el cor

Un camp de blat es mou
sents el vent dins el teu cos?
tu et fons
i jo dins teu
som tots dos el mateix tros
el mateix cos
el mateix
d'aquest camp tots els espais
són petites parts canviants
no ens movem
només flotem
jo dins teu
com tu dins meu
com tu ets dins seu
com tu ets
un polsim de flors
un trosset de tots
res que calgui dir
res que calgui fer
quant hi veig dins el teu cos
tens dos cors i un dels dos
és dins teu com tu ets dins meu
és dins teu
com tu ets dins seu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
sóc dins teu
tu ets dins meu
sóc dins teu
com tu ets dins meu
jo sóc dins teu
com tu ets dins seu
jo sóc dins teu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu


el verí

S'estiren en munts de flors
s'abracen els uns amb tots
somriuen al veure'm quiet
s'atansen i em deixo fer
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
ni t'ho esperes
t'abracen al veure't trist
t'estiren per veure el cel
t'hi agafes de mans i peus
són lliures
i tu, com ells
has nascut d'entre les pedres
ni imagines com t'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen
quan sembla que ja els he entès
s'esfumen entre les dents
somriuen al veure'm quiet
sóc tendre, però no com ells
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen


la trampa

D'ara endavant
no hi ha cap casa
tot el camí
és com una trampa
no entenc que calgui marxar
no ho entens, però bé que segueixes.
Passats els pins
saltem el marge
hi ha un trencall
hi som dins la boira
no entenc que ens deixin passar
no ho entens, però bé que disparen.
correm fins dalt
la roca ens resguarda
farem un foc
amb troncs i branques
surt una mà
darrere la flama
toca'm la cara
i en surt una llàgrima
d'ara endavant
el mar és la boira
llencem-hi un roc
escoltem com cauen  
no entenc que calgui marxar
no ho entens però bé que segueixes
no entens que calgui marxar
si no ho entens no cal que segueixis.


l'adéu

En un racó
del teu calaix
i cau un tros
trist de paper:
no sé si sabré
explicar-t'ho bé

en uns rostolls
d'un ametller
al soc d'un bosc
o en un paller
no sé si sabré
què és el què et diré

en un camí
ple d'esbarzers
en un bell pi
un llamp caigué
no sé si sabré
què és el què he de fer

en un camí
que no sé on va
et dic adéu
al teu davant
no sé si voldré
no sé si en sabré

m'enterraran al teu davant
no sé ben bé com m'ho prendré
no sé si sabré
no sé si voldré
no sé si podré
no sé què he de fer

 

Vídeos

El cor

El plor