BR051 300

 

 

Crèdits

dedico aquest disc especialment a en mau, per la seva inspiració, orella i somriure.
també a en david, en lluís i en càndid per fer-me volar.
a la família tota i a la mare, per l'estima, la casa, la paciència i la teca.

***

moltes gràcies:
a en ramon elies i família pel hammond.
a l'edu per les idees astrals.
a l'hotel pamplona per la portada.
a bankrobber per l'entusiasme.
a la mariona per la companyia.
a en ferran font per l’ampli.
a l'yves i les seves orelles d'or.
al quim gomà pel pròpolis.
a la irina i cal bepanyo.
al cor exaudio
a les algues i l'arròs integral.
al plàtan fregit.
i sobretot als que toquen aquestes cançons.
macos tots!

***

produït, gravat i mesclat per dalmau boada i joan pons, del novembre al gener del 2013 a ca l'eril, guissona.
masteritzat per yves roussel.

en aquest disc hi toquen i hi canten ildefons alonso, artur tort, sidru palmada, pep garau, genís bou, mau boada, josep maria virgili, joan colomo, càndid coll, lluís rueda, david paco, albert cirera, albert trabal, marçal calvet, eduard vila i joan pons.

cor de noies: laura bacardit, susana enrich, clara lópez, núria monclús, carme monclús, nina pallarès, mariona planas, roser ramon, joana ribera, anna rodríguez i laia tort.

arranjaments de vent: genís bou.

els mates mates i l’orchestra fireluche hi són del revés en algun moment del disc.

la lletra i música de totes les cançons és d'en joan pons villaró

"la fi" està inspirada en el conte homònim de pere calders

***
portada pensada i feta per eduard vila, ramon ponsatí, roman yñán i na montserrat.
fotos de roman yñan.
disseny gràfic de ramon ponsatí.
disseny de les lletres d’eduard vila ‘regalim’.

a la portada hi apareixen: gemma pasqual, núria armengol, ricard formatjé, pergolesi, quim gomà, josep pla, marçal lladó, aleix vila, salvador dalí, joan pere codina, nina simone, nina bou, gisela bou, el senyor metz,  andreu mates, luca mates, ignasi alemany, un pardalet que volava i algun ésser que no vol ser dit.

 

 

Nota de premsa (2013)

El Petit de Cal Eril emprèn la seva peculiar odissea. S’enfonsa al mar com un plom, aprèn a respirar sota aigua, esdevé objecte d’investigació científica, s’envola a l’espai i, en veure perillar la pròpia integritat, es transforma en plàcton i flota invisible per tot arreu.

És la lletra d’una cançó, però aquesta història podria resumir el periple del propi Eril. Es reinventa a cada disc, defugint tot camí previsible i, amb cara de no haver trencat mai un plat, el que va trencant són motlles. Després de la nostàlgia i l’angoixa de “Vol i dol”, surt el sol. Ell segurament no ho admetria però se’l veu optimista i content. Se’l veu lliure. “Ningú ens treurà mai les ganes de riure”, canta.

Amb tanta alegria, les cançons han aflorat una darrera l’altra... Una, dues, tres... I així fins a 17, les 17 joies que formen aquest doble vinil que es diu “La figura del buit”. O del 8. Fins a l’infinit i més enllà!

A “La figura del buit” s’hi entra per la portada. Enfila’t pels balcons, tafaneja darrera les cortines i descobreix qui s’amaga rere el llençol del fantasma. Joan Pons emula Ray Davies en la doble faceta de narrador d’històries i retratista de personatges. Qui és R. Lee? Qui és el farmacèutic de Lleida? I la noia pèl-roja dels esclops? Tots són part d’un mateix univers, petites baules en la continuïtat del temps. “Som fets de somnis i vides d’abans”, “som tots miracles d’un esperit còsmic”, sí. O per dir-ho d’una altra manera: “Aquestes muntanyes ja eren aquí
quan jo tan sols era un petit brot de pi”. Doncs això.

Si juguem amb la fonètica, la figura del 8 ens remet als micros de cinta i la tecnologia analògica.  Aquesta vegada tocava seguir la lògica indie. O fins i tot punk. “La figura del buit” és pur do-it-yourself o, com a mínim, do-it-with-your-friends. El disc s’ha gravat al teatre de Guissona colze amb colze amb Mau Boada (Les Aus, Esperit!). El resultat és un disc de so negre i cru. La psicodèlia li surt per les orelles. Una mica com els Yo La Tengo versionant clàssics del soul. Una mica com el “Forever changes” dels Love. Hi ha melodies lluminoses d’escola Motown i harmonies californianes. Hi ha saxos, trompetes i trombons. I un cor de noies. I el so crunchy del hammond sostenint un edifici rítmic que per moments et voldria fer ballar. Tot forma un collage a l’estil “Sandinista”, on els hits potencials conviuen amb experiments impensables.

L’Eril ens emociona i sorprèn a parts iguals des d’aquella llunyana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (fa poc reeditada en vinil), passant per la pressumpta innocència de “I les sargantanes al sol” (2009) i el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després de desfer la banda habitual per reinventar-se, ara en Joan Pons reprèn el camí amb “La figura del buit” i afegeix més quirats a un cançoner que ja brilla entre el millor que ha donat la música de casa nostra en els últims anys.

Per més que es transformi i es reinventi, per més que jugui a la puta i a la Ramoneta, per més que tiri pilotes fora... Quan El Petit de Cal Eril es posa a cantar és incapaç de no fer-te feliç.

 

Lletres i músics participants

la figura del 8

el món vist de baix acollona
però segur que mai ningú sabrà com oblidar qui és
(segur que mai ningú podrà o sabrà com oblidar qui és)
com tots passem l’estona sense saber què es el que ens passarà demà si un cas caiem
quin pes més gran soporta l’ésser, milions d’incògnites
i jo sense saber restar
quan d’un gra en fem muntanyes
llavors un vent malvat, molt fort, preciós, trempat ho fot volar
la figura del vuit cau com tu tan li fa, del dret, com del revés
quan creus saber què esperes llavors el buit et ve de cop i caus avall fins l’infinit
la figura del buit cau com tu
tant li fot del dret com del revés
la figura del buit cau com tots
tant li fa si et distreus i vas de cap

Bateria: Ildefons Alonso
I el Cor de Noies cantant del revés.

amb tot

amb tot només quedo jo
tan sols un tros de vent
que se’n va com tot a l’infinit
amb molt d’esforç em faig sentir més lliure
quan tot m’empeny al fons, a l’abisme
conèixer-vos a tots és tan bonic
que em fa viure
que em fa créixer i ser petit alhora
llavors tempestes com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens treurà mai les ganes de viure
amb tota la paciència
de mossegar les ungles
amb aquesta peresa
t’enlaires tot d’una
com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens treurà mai les ganes de riure
amb totes les coses
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
va la pena viure

Bateria: Ildefons Alonso
Baix: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada

lleida frega fraga

en siset té un nét farmacèutic
enganxat a l’orphidal
com cal, de dilluns a divendres
serveix farmàcia i es distreu
tastant estomacals i algun somnífer
és expert en mal de coll
espidifen i fluidasa
i pastilletes lizipaina,
és el farmacèutic de lleida
els dissabtes treu de festa l’indíbil
i deixa en mandoni en un banc
és expert amb mals de caps
aspirina
vuit gintònics i agafa el son
és el farmacèutic de lleida

Bateria: Ildefons Alonso
Hammond i crits: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Cors: Càndid Coll

com un plom

com un plom m’endinso dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys
estirat al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar
veig passar un transatlàntic
quina panxa m’he vist estirat a sota el mar
havent passat ha deixat una pluja d’aigua
que es fa curiosa a dins del mar
com la llum m’endinso dins de casa
i veig com l’aigua deixa el seu rastre després del meu pas
consternat després d’haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar
esdevinc un cas d’estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins
fins a la nasa la cosa ha sobtat i em volen enviar a l’espai més llunyà
per investigar
jo m’hi avinc i ja sóc a deu mil millions de quilòmetres del meu llit
l’experiment em permet comprovar que més fàcil d’estar
en total llibertat a l’espai sideral
i respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m’hi sento tan normal
el resultat de  nou sorprèn a tots i la gràcia inicial
s’ha convertit en un odi general
les intencions d’eliminar ma persona esdevenen per mi d’allò més preocupants
i de sobte em faig fonedís com el plàcton i viatjo invisible per la via làctea
oh, sóc tan feliç invisible allà on passo
però em fa sentir tan sol

Bateria: Ildefons Alonso
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
I el Cor de Noies.

estramoni (finis laus deo)

amb estramoni posat a sota del coixí
en un mal somni de l’ensurt es va morir
dins una saca a una fossa va a parar
un dia gris i mig plujós dalt d’un turó
ningú el plora, ni tan sols hi ha una flor
sonen campanes, toquen a morts, però no es per ell
rere la boira hi ve un cavall d’un pèl roig clar
i al darrere un penjat tot caminant
i jo me’l miro
té els ulls més clars que hagi vist mai
em diu “bon dia”
i jo em quedo mut, calla’t
s’acosta lent, fins al forat
veig una llagrima que a mitja galta s’ha gelat
hi llença un lliri
que al tocar a terra s’ha trencat
en mil bocins que semblen neu dins el forat
quan de tot d’una m’ha semblat veure un moviment
de dins la saca en surt un braç amb puny tancat
ha perdut el senderi i s’ha fet el mort
i s’ha despertat a dins el sot

Bateria: Ildefons Alonso
Guitarra acústica: Dalmau Boada
Hammond: Artur Tort
Campanes: el sagristà de Guissona.
L’Orquestra Fireluche sona del revés al principi.

r. lee

diu que l’ha vist i està sonat
jo no ho crec pas
tocat de l’ala, il•luminat
ho veu tot clar
amb un embut es va empassar
tot el que ara sap
i quan ell vol ho deixa anar
i et quedes clavat
diu:
“no és pas res de nou
això ho sap tothom!”
quan diu que beu és que ho ha vist
i ja ho ha oblidat
quan no diu res ho té tot dit
i es posa a ballar
si et mira als ulls veus que en el fons
és el que hi ha
entre tu i ell hi ha un forat
que ell ja va saltar
diu:
“no és pas res de nou
això ho sap tothom!”

Bateria: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Solo de guitarra elèctrica: Albert Trabal


la perla

sap anar amb esclops i no calla
cou mentre el cabell es raspalla
tots els platets li remenen
el seu pèl roig estavella
quan el seu sol t’il•lumina, rius!
el més curiós serà màgic!
el supercòsmic t’espanta
però ella sap com atrapar-te’n
els seus nusos son galàctics
és tan brillant que enlluerna
quan està absent, et despista
no sabràs com apartar-te’n
balla el seu vals i no et queixis
que afortunats de tenir-la
creus que ets capaç de triar bé
però ni tan sols veus passar-ne

Bateria: Ildefons Alonso
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada


gribi bestial

som fets de somnis i vides d’abans
que quan l’ensopegues
et deixa distant
i quan l’encomanes et quedes igual
com sé que el que m’espera
és menys estrany
que el que ara em passa quan ho veig clar
que el que m’atansa a ser més com cal
on tot sembla que agafa sentit
com quan ensopegues al teu caminar
quan et despertes d’aquest sotrac
som fets de tones de pols seminal
que quan l’estornudes et quedes igual
i quan la mossegues fa un gribi bestial
som tots miracles de l’esperit còsmic
petites mostres del pànic diví
tot se m’escapa però soc tan feliç

Bateria: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Guitarra solista: Eduard Vila

oh! fresc

oh! que fresc és aquest riu on em fas banyar
però que estic tranquil aquí al teu costat.
oh! quin goig que em fa aquest berenar
d’ametlles entre pedres
i un tros de pa
oh,  però com n’és de trist
que no coneguis els meus fills

Slide guitar: Dalmau Boada
Trombó: Sidru Palmada

ei! sents com refila l'òliba? 

ei tu! que no s’acaba l’aire
que no es perd mai el temps
que aquest sempre es guanya
ei noi!
la vida no es un pols
és fàcil d’enganyar-te
però saps respirar sol
sí!
apaga ja la ràdio
quan els diners s’acabin
de què cony parlaran?
oh, sí, jo vinc allí on em portis tu
posem-nos dins de l’aigua
i no pensem en res
ei! estira’t aquí al sol
fumem un cigarret
sents com refila l’òliba?
oh, que dolç és aquest aire
que amarg aquest tabac
que s’endinsa dins meu
oh! les coses més petites em treuen les pors,
i les més immenses m’eixaplen el cor
oh, aquestes muntanyes, ja eren aquí
quan jo tan sols era un petit brot de pi
oh, les aigües que baixen pel riu on nadem
eren dins del mar i jo n'era un peix
oh, d'entre tantes coses que hem pogut ser
ara som perletes a dins del femer
oh! les coses més petites em treuen les pors
i les més immenses m’eixaplen el cor
oh! oh! les coses més petites m’eixaplen el cor
i les més immenses em treuen les pors

Bateria: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada

el gat s'està fotent el colom

amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser inconscient
amb un estrip al nou jersei
no és cap fet estrany no entendre el perquè
si d’entre tants hi ha un sol moment
que et faci lúcida la ment
llavors entens tots els perquès
però se’n van en un instant
d’aquest precís i pur moment
l’inconscient te’n fa vident
i quan se’n va et deixa un buit
que passa a ser un maldecap
i fa que torni a començar
amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser conscient

Bateria: Ildefons Alonso
Contrabaix: Josep Maria Virgili
Hammond: Artur Tort

sant pere

un dissabte al mes se’n va a comprar a baix al poble
i després tornant recull dels marges herbes rares
dins una cassola, aigua, sis cabeces d’alls i arranca el bull
té milions de pots i pels racons semblen donzelles
i amb cuques de llum fa pistes d’aterratge dins de casa seva
un dilluns al mes que n’obre un pot i es beu sencera
s’ajeu fora el banc que és ben calent per ser de pedra
sis avions de guerra sobrevolen casa seva mentre esperen
ell controla el trànsit quan aixeca la parpella
és feliç d’estar-s’hi perquè no hi ha meravella
més al•lucinant que estar al seu banc en la verbena
vuit cabeces d’all sobrevolen la veritat a casa seva
fileres de cuques de llum guien l’aterratge de verbena
sis campanes dins la nit marquen que ja és de dia

Bateria: Ildefons Alonso
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada


la fi


quina llàstima tant ros com eres
- mai no he portat barret
camino pel carreró amb les mans creuades
quan de sobte un vélo m'atropella
la fi
quina llàstima tant ros com era
duu un barret d'un verd tristoi
i les mans a les butxaques, són deu cèntims que val ma vida
soc mort de profecia que val xavalla
la fi

Bateria: Dalmau Boada
Rhodes i Hammond: Artur Tort
Saxo tenor: Albert Cirera

muntanyes màgiques

m’ha agradat menjar aquests pinyons
és tan dolç aquest meló
magranes àcides, les figues plàcides
m’ha agradat tant
estar amb aquests moixons
és tan dolç somiar en els teus turons
muntanyes màgiques
són parts de tu
ets mel que regala el món
ets verda i de mil colors
ets suau, cua d’esquirol
ets pardal quan aixeca el vol

Bateria: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Violí: Marçal Calvet

què en farem?

què en farem dels pinyons que cauen?
esperar que arbre en sortirà
què direm quan els mots s’acabin?
espereu que algú parlarà
què en farem de tant estimar-se?
esperar que l’amor vindrà
on anirem quan això s’acabi?
ho sabràs quan s’acabarà
què en farem de les nous que cauen?
esperar que el toixó vindrà
què puc fer quan tot això em cansi?
doncs parar i esperar a demà
com ho has fet per saber-ne tantes?
esperant i sabent mirar
qui em dirà cap on posar-me?
ningú, noi, t’hauràs de mullar
què en farem dels pinyons que cauen?
esperar que arbre en sortirà
què esperem quan això s’acaba?
esperem que hi hagi demà
qui em dirà cap on posar-me?
Ningú, noi, t’hauràs de mullar
quan sabré que estic on em toca?
ho sabràs si ets feliç allà

Contrabaix: Josep Maria Virgili
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Cors: Joan Colomo i el Cor de Noies

oh! fredes

oh, fredes com tu no n'he vist mai en semblant viatge
oh, tapes la llum quan veig un miratge que em recorda el pare
oh, xispes com tu encenen paratges i fonen els arbres
oh, restes de mi, seran com pols en aquests prestatges
oh, bledes com jo ja n'hi ha hagut d'altres que viuen salvatges
quan anem despullats rere l'alfals d'aquest paisatge
oh, ens han destapat i correm buscant un altre paratge
que ens ajudi a passar un nou hivern per sobre els arbres

Bateria: Càndid Coll
Guitarra elèctrica solista: Lluís Rueda
Sintetitzadors: David Paco

obriu les mans

obriu les mans
que no ho veieu
n’hi ha per tothom
tanquem els ulls
mirem endins
n’està ben ple
les fonts d’aquest jardí
són tan gegants
els fruits del més petit
aquest ens serviran
sentim com cau fins baix als peus
i no fa mal
sabem que és nostre
i que en el fons no és més que res
els ponts d’aquest camí
estan desfets
però es pot travessar el riu
per un mateix
amarg i suau
ha estat cansat
som-hi!
llimat i llarg
restant-hi el cap
únic
ets fel de mag
és curt i ras
compte
som rics
d'esperit
és vi
és vida teva

Veu i cors: Joan Colomo
Bateria: Ildefons Alonso
Contrabaix: Josep Maria Virgili
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombó: Sidru Palmada
Sintetitzadors: David Paco

 

Vídeos

Gribi bestial

Lleida frega Fraga

La perla

Amb tot (acústic per Yogurt Music)

Ei! Sents com refila l'òliba?

Lleida frega Fraga

La perla (acústic per Tots Sants)

Estramoni (en viu per Tots Sants)