BR099 300

 

 

Crèdits

Aquesta trilogia ha estat produïda per Artur Tort, Dani Comas, Ildefons Alonso, Jordi Matas i i Joan Pons.

Part 1: Gravada durant els dies 5, 6 i 7 de maig de 2017 a la casa de palla, de Mas Franch, Barri St. Miquel de Sant Feliu de Pallerols, Girona. Cuina i inspiració: Oriol Llavina.

Part 2: Gravada durant els dies 1, 2 i 3 d'agost de 2017 al Teatre de ca l'Eril, Guissona, Lleida. Cuina i inspiració: Joan Pere Codina.

Part 3: Gravada durant els dies 18, 19 i 20 de setembre de 2017 als estudis Figure 8 Recording, Brooklyn, New York per en Michael Coleman.Cuina i inspiració: Teula.

Cançons escrites per Joan Pons Villaró.

Tocades per Ildefons Alonso Valls (bateria L), Jordi Matas Domènech (bateria R), Dani Comas Castañer (baix i basset), Artur Tort Pujol (teclats) i Joan Pons Villaró (veu i guitarra). Tots ells participen dels arranjaments.

Mesclades durant els dies 25, 26 i 27 de Novembre a Grabaciones Silvestres per en Joel Condal, Jordi Matas i Joan Pons.

Masteritzades per en Harris Newman.

Art: Regalim

Fotografies contraportada: Teula i Nestor Noci.

Moltes gràcies a l'Oriol Llavina, en Joan Pere Codina i en Teula per la vostra inspiració. Els vostres aliments i beuratges han fet possible aquest disc. A en Michael Coleman per la seva dedicació.

A en Marçal, en Ramon, en Jordi i a tota la família de Bankrobber, per continuar creient en nosaltres. Gràcies a les nostres famílies per ajudar-nos a fer el que més estimem.

 

 

Nota de premsa (2018)

Tot just tancada la màgica gira de "La força", sense temps ni per agafar aire, El Petit de Cal Eril torna amb nova música i presenta un disc que, de fet, en són tres. El disc triangular "△" s'ha produït, enregistrat i plantejat com una trilogia d'EPs, cadascun amb 3 cançons inèdites i enregistrats en 3 contextos ben diferents. Acompanyat de 3 videoclips que en conjunt també són una sola historia, tres arestes del mateix triangle.

El treball conjunt de tota banda ha estat clau en aquest nou projecte. El grup ha posat en valor la connexió i la màgia generada en els 90 intensos concerts de la darrera gira per enregistrar pràcticament en calent les noves cançons que els presentava Joan Pons, participant tots dels arranjaments i de la producció. Un procés que té el seu efecte en escoltar el disc complet, que honora molt fidelment tot allò que es percebia d'especial als concerts de "La força", ja que es va enregistrar en paral·lel a la gira.

La primer part del disc triangular es va gestar en una casa de palla, al Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. La segona, al quarter general del grup, al Teatre Ca l'Eril de Guissona. La tercera i última part, a l'estudi Figure 8 de Brooklyn, Nova York. Les cançons s'han mesclat durant tres dies a l'estudi Grabaciones Silvestres de Sant Quirze Safaja i les ha masteritzat Harris Newman als estudis Grey Market Mastering de Montreal.

Per acompanyar el disc s'ha rodat també una sèrie de tres videoclips que presenten morts sense resoldre, localitzacions insòlites i inquietants personatges. Els clips s'han rodat entre entre la Segarra i la Noguera sota la direcció d'Artur Tort, Marc Cuscó i Marc Roca. L'inquietant, sorprenent i psicodèlic guió de tota la sèrie és obra del poeta Martí Sales.

L'àlbum "△" es presentarà en una edició especial limitada a 300 còpies i numerada: una capsa que inclourà tres vinils de 7" (cadascun amb tres temes) una làmina pintada a mà i descàrrega digital. També hi haurà una edició en CD digipack que inclourà els 9 temes en un nou ordre intercalat, respectant la posició de cada tema en les respectives parts. L'artwork, com és habitual en els àlbums del Petit de Cal Eril, és d'Eduard Vila "Regalim".

El Petit de Cal Eril són Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Jordi Matas (bateria) i Joan Pons (veu i guitarra).


L'ORIGEN DEL MÓN
Per Martí Sales

Durant gairebé trenta anys, el filòsof psicoanalista Jacques Lacan va tenir tapat al seu despatx 'L'origen del món' de Courbet, el famós quadre d'una dona espaterrada amb el cony en primer pla. El triangle primigeni, el llindar que ens agermana, hi era però no es podia mirar i això catalitzava les ganes de veure'l de pacients i visitants, n'excitava la imaginació.

«Qui s'acosta a la veritat, a saber a què has vingut». En Joan i la seva colla benparida —la pinya creativa que han fet durant la gira de 'La força' és fenomenal— s'acaben de treure del barret un part en tres temps, un triangle primordial en tres epés que provoca un estat mental similar: fam d'úter, d'embolcall amniòtic, de la primera existència etèria, «per un moment som transparents», de transitar vigília i somni en un atreviment sigil·lós: «tot el que fem és un secret». Una rere l'altra, les cançons et van atrapant com el murmuri a cau d'orella de l'amant, com un encanteri inesperat.

Aquest triple part és una clau i el laberint que inaugura té els murs transparents i és fràgil i tèrbol com una casa trampa «tot el que creus és un miracle / tot el que veus és un miratge / com puc saber el que penses sense fer-me mal?». Un triangle de cançons on cadascuna és una patacada amb sordina: música espaiosa, esbatanada, on perdre-s'hi, on tornar-hi, on deixar-s'hi anar. Cant de sirenes. No saber si flotes o caus: quin viatge. 

 

Lletres


tot el que has estat

tantes frases s'han escrit

mils de mots

de mils de dits

mils de píxels

cents de bits

cap per res

qui s'acosta a la veritat

a saber a què has vingut

una incògnita brutal

com el mal

el que veuen els teus ulls

durarà perquè és etern

el demés morirà

ben segur

com la flor d'aquesta planta

pensament de primavera

cau un pètal just al lloc on ets tu

s'en va

tot

el

que has

estat


som transparents

per un moment

som transparents

sota els teus peus

veig tot el món

tot aquest lloc

és teu i és meu

tot el que fem

és un secret

oh tot el que em fas sentir

ho guardaré amb mi

no cal que em diguis res

oh tot el que em fa patir

desapareix aquí

amb tot el que em fas sentir

sols un instant

i som al cel

sota els teus ulls

el sol es pon

un fil de llum

un final fosc

un fil de son

oh tot el que em fas sentir

ho guardaré amb mi

no cal que em diguis res

oh tot el que em fa patir

desapareix aquí

amb tot el que em fas sentir

 

les lletres no fan les paraules

tot aquest temps que esperava

les lletres no fan les paraules

i ara que dius que m'estimes

veig com m'aixequen les ales

crec que el remei de les coses

paraules no feu les poesies

veure que es mouen les peces

sabent que no tenen presses

ara que em dius que m'escoltes

i tots el moments que em parlaves

hores que no tenen pressa

passades no feu les muntanyes

ara que dius que m'estimes

tot el que vull són paraules

quan miro el cel i m'abraces

sento que em fonc amb els altres

ara que ho dius i que hi penso

mai se m'oblida una cara

tot aquest temps que esperava

hores que no tenen pressa


cau la clau

cau la clau de la porta tancada

de fora l'escala

resona i es fon com la brisa

que fer la finestra

et refresca l'esquena

que és nua i suada

i duus una capa roja i tacada

de gotes minúscules

que són com cristalls

en els teus ulls

tot el meu cos es fon dins l'aire

sents la llum que entra per la finestra

es mouen les fulles

i et cau una gota sobre la galta on tens una piga

que és clara i petita

i fas una vista damunt la flassada

que ha quedat impresa de gotes minúscules

que són com cristalls

en els teus ulls hi veig

com el meu cos es fon amb l'aire


com puc saber el que penses

com puc saber el que penses

sense fer-me mal?

ara que vius dins una cova

saps el qué és veure la fosca

com puc saber el que penses

sense fer-me mal?

com puc sentir el que penso

sense fer-te mal?

tot el que creus

és un miracle

tot el que veus

és un miratge

com puc saber el que penses

sense fer-me mal?

 

més val que guardis bé el que saps

més val que guardis bé el que saps

no fos cas que desaparegui

tot el que vols

tot el que creies

més val que et guardis les paraules

sabem que mous quan vols les pedres

tu tens la clau i jo els meus dubtes

nosaltres som d'aquestes portes

guardes de panys

si hi vols entrar

més val que et guardis bé les formes

no fos pas cas que es descobreixin

jo veig en tu un munt de dubtes

més val que diguis el que penses


jo crec en tu

en una font d'un nou món

el teu cos

jo crec en tu

en un espai que no té fi

un sol cor

tu creus en mi

en un instant que no té fe

el teu cap

jo crec en tu

en un pou que no té fons

en un riu que no té fi


tot el que penses de mi

tot el que penses de mi

és mentida

i ho saps

tot el que creus de mi

es fondria

en un sol instant

caus al parany de tantes

persones quan busques respostes

sóc tan tèrbol i tan poca cosa

com tu

tot el que penso de tu

és mentida

i ho sé

tot el que creia saber

es fondria

en un sol moment

caic al parany de tantes persones

i ho saps

sóc tant tèrbol

hi ha poques coses

que em fan sentir tant cec i feliç

com tu


pedres als ulls

aquesta sort que ha fet que et trobis tan lluny

aquest espai

que sigui tan forta

que no tinguis son

aquesta nit que ha fet brillar el cel

com si fos una flor

com si fos una pluja

pedres als ulls

tens pedres als ulls

aquesta nit que ha fet que et trobis tant sola

en aquesta muntanya

tot és per tu

aquesta sort que ha fet que et trobis tan lluny

aquest espai

que sigui tan forta

que no tinguis por

pedres als ulls

tens pedres als ulls

 

Vídeos

Tot el que has estat

Som transparents

Les lletres no fan les paraules