Els dimarts em sentiràs: arranquem el segon mes a la Sala Beckett

Arranquem el segon mes a la Sala Beckett amb el cicle Els dimarts em sentiràs. Es tracta d'uns concerts propers i per a un públic molt limitat, en la calidesa d'un espai teatral com la Beckett. Els propers convidats són Miss Carrussel (12 de febrer) i Esperit! (19 de febrer). I ens queden pel març les actuacions de Miss Q, Miquel Serra i El Chico Con La Espina En El Costado, tots ells amb entrades ja a la venda per Telentrada i les taquilles de la Beckett. El cicle s'ha fet amb la col•laboració d’altres segells barcelonins com Chesapik, Sones, The Indian Runners i Foehn.

Els dimarts em sentiràs
Bankrobber proposa concerts a la Sala Beckett

15/1 Xarim Aresté (Very Pomelo)
22/1 La Sentina
29/1 Isaac Ulam
12/2 Miss Carrussel
19/2 Esperit!
12/3 Miss Q
19/3 Miquel Serra
26/3 El Chico Con La Espina En El Costado

Els concerts tenen lloc els dimarts a les 21h30.
Entrades: 10 euros anticipada / 12 euros taquilla.
Entrades anticipades a Telentrada i taquilles de la sala Beckett.

Els artistes

Xarim Aresté (Very Pomelo)
Si bé és cert que Very Pomelo són difícils de classificar per la barreja compulsiva que practiquen de rumba, folk, pop, garatge, rockabilly i qualsevol cosa que se’ls hi posi per davant, hi ha una cosa que està clara: el seu esperit rocker més autèntic batega en tots els seus temes i en els seus potents directes. Acaben de treure nou disc, ‘Ràdio Clotxa’, el tercer després de ‘Figaro Figaro’ (2010) i ‘Xurrac asclat’ (2011). Xarim Aresté, veu, guitarra i ànima del projecte, ha tocat en la gira de retorn de Sopa de Cabra, així com amb Maika Makovski, Sanjosex, Paul Fuster o Josele Santiago. Ara ens ofereix les seves cançons en un format més proper i íntim.

La Sentina
Acaben de publicar el seu primer elapé, “Falconades”, gravat per Joan Pons i publicat pel segell The Indian Runners. El grup d'Albert Girons, Oriol de Balanzó, Marc Sospedra i Santi Bonastre fa una música que Òscar Dalmau ha definit com a “honesta, coherent, orgànica en fons i forma i, el que és més important, deliciosament taral•lejable. Què més se li pot demanar a un disc de pop?”

Isaac Ulam
Aromàtica i mediterrània, les qualitats de la murtra bé podrien aplicar-se a les cançons d’Isaac Ulam. És un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè Isaac Ulam no és un músic com els altres. La seva proposta artística és radical, insubornable. Després d'un primer disc, “En els prats més llunyans” (2009), que ostenta la categoria de peça de culte, ara ens ofereix un excel•lent successor, “Murtra”, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica.

Miss Carrussel
El debut de Miss Carrussel, ‘Els patis interiors’ (Sones 2010) pessigava records d’una escenografia íntima i domèstica dels anys d’urgència. Ara, com que el temps passa massa de pressa i s’agraeix pensar el món des de la calma, amb la consciència dels precipicis i la dispersa sort dels temps que corren, publica ‘Totes les coses perennes’ (Sones 2012), un EP que vol ser una cerca optimista dels millors espais on quedar-se a viure. Aquesta és la proposta de la pianista i compositora Mireia Madroñero.

Esperit!
Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al•lucinògenes, folk tripós, sons tel•lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il•luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure.

Miss Q
Després de recórrer mig món en vaixell, Miss Q es va presentar amb societat amb el seu primer disc "Introducing Lovely Miss Q", produït amb gust exquisit per Guillamino Un so innovador i fresc a prova de bombes per a una col•lecció de cançons que ja s’ha presentat a moltes ciutats europees sorprenent a propis i estranys amb un show peculiar on l’electrònica es fon amb l’humor i l’intimisme. Miss Q publicarà enguany el seu segon disc, “Tirol”.

Miquel Serra
El manacorí Miquel Serra és el nou fitxatge de Foehn Records, amb qui ha editat una recopilació de les millors cançons aparegudes a les maquetes "Opilions” i “Música útil“ mentre prepara l’imminent nou disc. La música de Serra és senzilla i subtil. Original i lisèrgica. Amb els paisatges mediterranis com a permanent font d’inspiració. Sens dubte, una de les grans sorpreses d'enguany.

El Chico Con La Espina En El Costado
El Chico és un trobador sincer i directe que ens regala, cançó a cançó, les seves veritats quotidianes. Cançons de recerca i de fugida, d’esperances que arriben i amors que se’n van, la velocitat de la carretera i la brisa del pati del darrera. Hereu de la generació indie, Rubén Pozo ha signat petits èxits com la dolçamarga ‘No te puedo hacer feliz’ o l’antihimne de la Barcelona avorrida ‘Antorchas por las plazas', que li han permès presentar arreu d’Espanya el seu darrer disc fins avui, ‘Sol y sombra’. Lluny de conformar-se, però, El Chico Con La Espina En El Costado es reinventa dia a dia, en una recerca incansable de la pròpia llibertat.

Els dimarts em sentiràs

Bankrobber proposa concerts a la Sala Beckett

 

La sala Beckett i el segell Bankrobber organitzen conjuntament un cicle de concerts durant el primer trimestre de 2013, amb la col·laboració d’altres segells barcelonins com Chesapik, Sones, The Indian Runners i Foehn.

 

Els concerts tenen lloc els dimarts a les 21h30.

Entrades: 10 euros anticipada / 12 euros taquilla.

Entrades anticipades a Telentrada i taquilles de la sala Beckett.

 

Programació:

15/1 Xarim Aresté (Very Pomelo)

22/1 La Sentina

29/1 Isaac Ulam

12/2 Miss Carrussel

19/2 Esperit!

12/3 Miss Q

19/3 Miquel Serra

26/3 El Chico Con La Espina En El Costado

 

A la Beckett dèiem d’alegrar una mica la programació d’aquest any. Ens sentíem una mica sols, avorrits…

Ens han vingut ganes d’incorporar propostes noves, diversificar llenguatges, maneres de fer, sense haver de perdre, és clar, el rumb del nostre viatge permanent per la creació més personal, independent,  contemporània.

Hem volgut obrir les portes a altra gent de l’escena no estrictament teatral. De vegades, potser, les paraules són les mateixes, però estan dites de manera diferent, i tenim ganes  que la música se’ns fiqui a casa i que ens esquitxi el pensament.

I hem trobat en Bankrobber el company ideal per aquest viatge. Músics amb veu pròpia, obertura de mires, plantejaments artesanals, ganes de fer les coses fàcils perquè puguin ser especials. Música, cançons… Coses a dir i ganes de dir-les.

No s’ho han fet repetir dues vegades. No han calgut gaires explicacions. “- Un espai que no és un bar però tampoc un auditori? Un teatre petit…? El nostre racó ideal, el que buscàvem! Quedem dimarts vinent?”, han dit.

I ara a la Beckett, els dimarts, el decorat serà la melodia.

Toni Casares, Sala Beckett

 

La música i el teatre podrien semblar a priori vasos comunicants. Un escenari. Els focus. El públic. Hi ha elements comuns, sí. Però la gent de teatre va als concerts? Els músics s’acosten a les sales de teatre? No cal formular cap hipòtesi, només deixar la pregunta a l’aire. Que cadascú la respongui per ell mateix.

Des del segell Bankrobber acceptem contents la proposta de la Sala Beckett per portar la música al seu escenari. Infiltrarem, alguns dimarts escollits, guitarres i pianos en els buits que ens deixi l’escenografia dels espectacles en cartell. Una ocupació en tota regla. Confiem que no ens facin fora.

Una ocupació que ens ve de gust per diferents motius. Per trencar barreres i sumar públics entre l’escena musical i la teatral. Per presentar artistes del segell i també altres de segells amics com Sones, Chesapik, The Indian Runners o Foehn. Junts formen, creiem, un interessant ventall per descobrir què es cou avui a l’escena musical barcelonina. I ens ve de gust presentar-los en un espai íntim i acollidor, un luxe per escoltar de prop les cançons i no perdre detall.

Finalment, estem contents de col·laborar amb la Sala Beckett, tot un referent de la creació teatral a Barcelona i segurament per tots els petits franctiradors que intentem obrir camí en el món cultural. Des de Bankrobber sintonitzem amb el criteri i amb la filosofia de la Beckett, potser per allò que deia en Toni Casares més amunt, per aquest “viatge permanent per la creació més personal, independent, contemporània”. Si poguéssim definir amb paraules la nostra relació amb la música, la cosa també aniria per aquí.

Dit tot això, una última pregunta. Els dimarts ens sentireu?

Marçal Lladó, Bankrobber

 

Els artistes

 

Xarim Aresté (Very Pomelo)

Si bé és cert que Very Pomelo són difícils de classificar per la barreja compulsiva que practiquen de rumba, folk, pop, garatge, rockabilly i qualsevol cosa que se’ls hi posi per davant, hi ha una cosa que està clara: el seu esperit rocker més autèntic batega en tots els seus temes i en els seus potents directes. Acaben de treure nou disc, ‘Ràdio Clotxa’, el tercer després de ‘Figaro Figaro’ (2010) i ‘Xurrac asclat’ (2011). Xarim Aresté, veu, guitarra i ànima del projecte, ha tocat en la gira de retorn de Sopa de Cabra, així com amb Maika Makovski, Sanjosex, Paul Fuster o Josele Santiago. Ara ens ofereix les seves cançons en un format més proper i íntim.

 

La Sentina

Acaben de publicar el seu primer elapé, “Falconades”, gravat per Joan Pons i publicat pel segell The Indian Runners. El grup d'Albert Girons, Oriol de Balanzó, Marc Sospedra i Santi Bonastre fa una música que Òscar Dalmau ha definit com a “honesta, coherent, orgànica en fons i forma i, el que és més important, deliciosament taral·lejable. Què més se li pot demanar a un disc de pop?”

 

Isaac Ulam

Aromàtica i mediterrània, les qualitats de la murtra bé podrien aplicar-se a les cançons d’Isaac Ulam. És un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè Isaac Ulam no és un músic com els altres. La seva proposta artística és radical, insubornable. Després d'un primer disc, “En els prats més llunyans” (2009), que ostenta la categoria de peça de culte, ara ens ofereix un excel·lent successor, “Murtra”, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica.

 

Miss Carrussel

El debut de Miss Carrussel, ‘Els patis interiors’ (Sones 2010) pessigava records d’una escenografia íntima i domèstica dels anys d’urgència. Ara, com que el temps passa massa de pressa i s’agraeix pensar el món des de la calma, amb la consciència dels precipicis i la dispersa sort dels temps que corren, publica ‘Totes les coses perennes’ (Sones 2012), un EP que vol ser una cerca optimista dels millors espais on quedar-se a viure. Aquesta és la proposta de la pianista i compositora Mireia Madroñero.

 

Esperit!

Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure.

 

Miss Q

Després de recórrer mig món en vaixell, Miss Q es va presentar amb societat amb el seu primer disc "Introducing Lovely Miss Q", produït amb gust exquisit per Guillamino Un so innovador i fresc a prova de bombes per a una col·lecció de cançons que ja s’ha presentat a moltes ciutats europees sorprenent a propis i estranys amb un show peculiar on l’electrònica es fon amb l’humor i l’intimisme. Miss Q publicarà enguany el seu segon disc, “Tirol”.

 

Miquel Serra

El manacorí Miquel Serra és el nou fitxatge de Foehn Records, amb qui ha editat una recopilació de les millors cançons aparegudes a les maquetes "Opilions” i “Música útil“ mentre prepara l’imminent nou disc. La música de Serra és senzilla i subtil. Original i lisèrgica. Amb els paisatges mediterranis com a permanent font d’inspiració. Sens dubte, una de les grans sorpreses d'enguany.

 

El Chico Con La Espina En El Costado

El Chico és un trobador sincer i directe que ens regala, cançó a cançó, les seves veritats quotidianes. Cançons de recerca i de fugida, d’esperances que arriben i amors que se’n van, la velocitat de la carretera i la brisa del pati del darrera. Hereu de la generació indie, Rubén Pozo ha signat petits èxits com la dolçamarga ‘No te puedo hacer feliz’ o l’antihimne de la Barcelona avorrida ‘Antorchas por las plaza’s, que li han permès presentar arreu d’Espanya el seu darrer disc fins avui, ‘Sol y sombra’. Lluny de conformar-se, però, El Chico Con La Espina En El Costado es reinventa dia a dia, en una recerca incansable de la pròpia llibertat.